Educar amb respecte i en el respecte

Educar amb respecte i en el respecte

Una breu reflexió sobre com enfocar l’educació dels nostres fills. No sempre hi ha un mètode o forma universal perquè tots som únics, però si podem pensar i reflexionar sobre el respecte per a tots en general. Abans, molts vam créixer sota la por com a sinònim d’obediència. Si es feia una cosa dolenta es rebia sense més un càstig sever i de vegades davant la bona conducta havia premi o recompensa. Això de vegades no és sempre efectiu. No cal orientar el comportament només a força de gratificacions. Els nens necessiten entendre l’origen del bon comportament i practicar-lo sense esperar sempre alguna cosa a canvi.

L’obediència basada tant en la por com a la permissivitat causen en els nens malestar i infelicitat. La primera perquè aixeca murs al seu voltant i la segona perquè al no veure res que ho limiti no entén com ha d’actuar en cada instant. Tots dos extrems no són bons. Per exemple: un nen criat a casa amb por no comprèn que és l’obediència, ho fa per obligació. Quan està fora de casa no sent pressió i actua sense límits, expressant les seves pors a través de conductes disruptives, abusives; també el contrari: nens tancats, retrets, a la defensiva. La por no educa, sinó que danya el seu equilibri emocional i la seva espontaneïtat.

Què és un nen obedient en la por? És un nen que no sap expressar les seves emocions, és insegur, no explora, té dificultats per relacionar-se són els altres, genera repressió emocional. Solen tenir conductes diferents o oposades dins i fora de casa.

Per educar en l’obediència i en la felicitat cal educar en la responsabilitat i en el respecte. En donar-los responsabilitats adequades a les seves possibilitats els oferim un vot de confiança i que ells sentin que poden amb això i més; augmentarà el seu orgull i la seva autoestima.

Diàleg i respecte. Raonar sobre el sentit de les normes que els donem (no imposem) i explicar-los per què s’han de complir. La comunicació atenta i clara afavoreix aquest procés, si a més els oferim una via de comunicació segura i tranquil·la, amb temps per escoltar-los. També eduquem des de l’exemple. Si parlem a crits: humiliem, i els ensenyem a humiliar. Si no els escoltem no aprendran a escoltar ….

Ensenyem-los a viure de manera que ells entenguin quines són les seves emocions i sentiments. Mostrant-les seves possibilitats i opcions abans que els seus errors.

Criem nens feliços i emocionalment sans.

Per un món millor.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

kkkkkk